dimarts, 17 d’agost del 2010

FA 40 ANYS...

Joan Manel Serrat


Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa,
y escondido tras las cañas

duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya,

y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo,

que en la piel tengo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos

de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino...

Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero...

¿Qué le voy a hacer, si yo
nací en el Mediterráneo?

Y te acercas, y te vas
después de besar mi aldea.
Jugando con la marea

te vas, pensando en volver.
Eres como una mujer
perfumadita de brea

que se añora y que se quiere
que se conoce y se teme.

Ay...

si un día para mi mal
viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca

con un levante otoñal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo
entre la playa y el cielo...

En la ladera de un monte,
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista...

Cerca del mar. Porque yo
nací en el Mediterráneo...

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

jo he crescut amb aquesta cançó, sergantana, i en breu en poso un més a la pila...
no sé si aquest 40 tenen un significat especial per a tu; si és així, que siguin feliços i plaents com la mediterrània.

Joan Rodó i Galiana ha dit...

Feliç Aniversari !!!

;-)¡

sargantana ha dit...

us explico...avui fa 40 anys que en serrat va escriure aquesta canço.
per aquella epoca..jo ja era grandeta, com molts de vosaltres
a part d'aixo, res a celebrar
jajajajjaja
pero petonets per tots
gracies macos!

Pere ha dit...

Fa quaranta anys suposo que eres molt joveneta.
Aquesta foto és un capvespre a Roses?

Bona nit Sargantana.

Eva ha dit...

És la cançó que més m'agrada de Serrat. Suposo perque sempre em posa de bon humor, com els matins que fa bon sol.

Garbí24 ha dit...

Coi com passa el temps!!!!

Cris (V/N) ha dit...

No sabia que ja feia 40 anys del meu tema favorit.... Tinc la sort de viure-hi al davant, i, bé, em fascina :) Fa un temps, també li vaig dedicar una entrada, aquí te la deixo per si tens curiositat

http://vistxcris.blogspot.com/2009/07/mediterrani.html

I vaig tenir la sort d'escoltar-la en el regal de l'amic invisible que em va fer el Veí de Dalt aquests Reis passats, un dels millors regals que he rebut mai, no sé si el vas veure, però és fantàstic!!!!!

http://vistxcris.blogspot.com/2010/01/illusio-de-reis.html

Un gran petó, Sargantana :)

Anònim ha dit...

Es la canço que mes m'agrada de Serrat

sargantana ha dit...

Pere
molt amable senyor pere...jajajajja
i si..es Roses; el que no recordo es si esta presa des de el port o des de el far
que li sembla??
maca oi??

petonets

Eva
soc incondicional d'en Serrat
tot el que diguis..m'ho crec!

Garbi
siiiii..millor no fer numeros, oi??

Cris
Benvinguda al club..jijijij
ara m'en vaig a fer el tafaner
segur que sera bonic...aviammm
un bes

Lansbury
mes que el paraules d'amor i tot??
ufff..nuse..nuse
una abraçada ben gran. maca

Lucia Luna ha dit...

és tant maca aquesta canço! i a part ens representa bastant :)
gràcies pels teus comentaris bonica, quina rebuda més dolça :)
un petonas