Sargantana per mi TRAMUNTANA, i nomes els que som d'aqui sabem gaudir d'aquet vent ferotge que cambia els colors del cel i els anims del nostre cor. Soc feliç un día de tamuntana. petonets, sempre
Depèn... a vegades un, a vegades un altre, i a vegades calma... i és que jo no sóc empordanesa, encara que vingui sovint i m'estimi molt l'Empordà i també la tramuntana. :)
tu ets nascuda entre blanes i cadaqués, molt tocada per la tramontana, d'una cosa pots estar segur.......com més la sents més l'aprecies tot i que molts dies arriba a ser molesta.
Estem en un país on un dia sol, un dia vent, un dia núvol i un altre pluja, sinó neu, calamarça i/o onada de calor, sequera i aiguats... No m'agrada cap vent, però no tinc temps d'avorrir-lo!
La tramuntana ha donat forma al paisatge de l'Empordà i al caràcter dels seus habitants. Però no hi ha qui la aguanti quan bufa fort durant molts dies. Aquesta terra és un país de vents: el Mestral és molt fred, el Gregal molt fort, el Llevant porta aigua, el Ponent un desgavell, el Xaloc una brisa fresca, el Migjorn és molt calent i del Garbí ... no se que dir.
Hola, bon dia!!!! Perdoneu tan de temps sense venir però, entre que no tinc cultura no hàbits elèctrics, a part d'una temporada de força feina... res, amb el vostre permís torno. Sense cap ànim d'entrar en discussions sobre poesia ni, menys encara de qüestions religioses, no puc evitar emocionar-me cada vegada que els llegeixo: "Braços en creu damunt la pia fusta, senyor, envieu la tramuntana justa que ens aixugui l'herba i no ens expolsi el blat".
toro no te preocupis..a mi m'agrada per els dos. petons xavi
marta ja ho crec..es exultant, electritzant...m'omple i em fascina!
pakiba ummmm...m'arriven a rafagues petonets tambe per tu
nimue be..tenen que haber gustos per tot. no te sembla? sino...seria molt aburrit ;-))
carme potser aixo es culpa del vent bons aires et portin bonica!
garbi jo crec que mai en canso, per forta que sigui o dies que duri!
agnes tambe es cert el que dius soms afortunats en realitat!
lansbury sempre es poden apendre coses... m'hi fitxare si en tinc ocasio una abraçada
pere rao te senyor pere quand diu que influeix en el caracter...jajajaj pero m'ennorgulleixo d'esser una entramuntanada que vol!!
anonim?? aixo si que es una sorpresa! benvingut de nou! es cert que feia temps..pero ja veieu,no us haviem pas oblidat, molt al contrari, se us anyorava
tambe a mi aquestes paraules em fan esgarrifar; son *tan de casa*!
sera un plaer tenir-vos per aqui de nou... una abraçada
lluis bosch de la de les illes no puc opinar..pero de la del emporda...deunidó es tindra que provar..jajaj salutacions company!
PER MI, SEMPRE...SEMPRE TRAMUNTANA
15 comentaris:
version en castellano
ROSA DE LOS VIENTOS
para mi,siempre..siempre tramuntana
No puc amb el vent.
Com a molt una brisa suau.
La tramontana em faría embogir (encara més).
Petons.
Sargantana
per mi TRAMUNTANA, i nomes els que som d'aqui sabem gaudir d'aquet vent ferotge que cambia els colors del cel i els anims del nostre cor.
Soc feliç un día de tamuntana.
petonets, sempre
Sargantana: jo encara que soc de Barcelona coneixo bé la tramuntana ja que tinc mols lligams amb Girona i vaig suvin.
Tramuntanada de petons.
jo sóc molt fan de Girona però els meus vents són del sud ;)
Depèn... a vegades un, a vegades un altre, i a vegades calma... i és que jo no sóc empordanesa, encara que vingui sovint i m'estimi molt l'Empordà i també la tramuntana. :)
tu ets nascuda entre blanes i cadaqués, molt tocada per la tramontana, d'una cosa pots estar segur.......com més la sents més l'aprecies tot i que molts dies arriba a ser molesta.
Estem en un país on un dia sol, un dia vent, un dia núvol i un altre pluja, sinó neu, calamarça i/o onada de calor, sequera i aiguats...
No m'agrada cap vent, però no tinc temps d'avorrir-lo!
Vent del nord, saps que quan eixe vent bufa es veuen les Columbretes e Ibiza desde el Garbi jajaja ;) Un bes
La tramuntana ha donat forma al paisatge de l'Empordà i al caràcter dels seus habitants.
Però no hi ha qui la aguanti quan bufa fort durant molts dies.
Aquesta terra és un país de vents: el Mestral és molt fred, el Gregal molt fort, el Llevant porta aigua, el Ponent un desgavell, el Xaloc una brisa fresca, el Migjorn és molt calent i del Garbí ... no se que dir.
Bona nit Sargantana.
Hola, bon dia!!!! Perdoneu tan de temps sense venir però, entre que no tinc cultura no hàbits elèctrics, a part d'una temporada de força feina... res, amb el vostre permís torno. Sense cap ànim d'entrar en discussions sobre poesia ni, menys encara de qüestions religioses, no puc evitar emocionar-me cada vegada que els llegeixo: "Braços en creu damunt la pia fusta, senyor, envieu la tramuntana justa que ens aixugui l'herba i no ens expolsi el blat".
gràcies per a rebre'm una vegada més. Salut!
Durant l'any que vaig viure a Menorca, la tramuntana em va torturar i ara en fujo com del dimoni.
toro
no te preocupis..a mi m'agrada per els dos.
petons xavi
marta
ja ho crec..es exultant, electritzant...m'omple i em fascina!
pakiba
ummmm...m'arriven a rafagues
petonets tambe per tu
nimue
be..tenen que haber gustos per tot. no te sembla?
sino...seria molt aburrit
;-))
carme
potser aixo es culpa del vent
bons aires et portin bonica!
garbi
jo crec que mai en canso, per forta que sigui o dies que duri!
agnes
tambe es cert el que dius
soms afortunats en realitat!
lansbury
sempre es poden apendre coses...
m'hi fitxare si en tinc ocasio
una abraçada
pere
rao te senyor pere quand diu que influeix en el caracter...jajajaj
pero m'ennorgulleixo d'esser una entramuntanada
que vol!!
anonim??
aixo si que es una sorpresa!
benvingut de nou! es cert que feia temps..pero ja veieu,no us haviem pas oblidat, molt al contrari, se us anyorava
tambe a mi aquestes paraules em fan esgarrifar; son *tan de casa*!
sera un plaer tenir-vos per aqui de nou...
una abraçada
lluis bosch
de la de les illes no puc opinar..pero de la del emporda...deunidó
es tindra que provar..jajaj
salutacions company!
Jo la tramuntana perquè embogeix, és una droga que enganxa i quan fa massa dies que no la prens, et ve el mono.
Però també el llevant, res millor que quedar-se hores i hores veient el mar encès de llevant.
El que pitjor em cau, el garbí, que no porta pas res de bo (xafogor i mal temps en les pròximes hores). Boira al paní...
Publica un comentari a l'entrada