dimarts, 9 de novembre del 2010

...I ELS PETONS??


Jo, els guardo a la farmaciola, per si mai hi ha una emergència,
A la cuina, per arreglar els plats, espessir la sopa i decorar els pastissos, a mes ajuden a fer la digestió
Sempre en tinc algun al congelador, per si m'ataca la migranya (posat al front amb mimo, son un ali-vi instantani)

A la caixa dels fils, per si cal fer un sur-sit o tapar un set a algun somni
En tinc de apassionats al moble bar i de dolços amb les gominoles
Sempre en porto un a la butxaca de dins de l'abric, per por d'un atac de melangia; diu que posat sota la llengua actua ràpidament.

M'agraden els que em salten al coll, els que em puge'n per l'esquena, i els que no em deixen respirar.
I si em sento sola..m'agrada posar-ne un darrera l'orella i sentir-lo xiuxiuejar.

Els tinc tendres, forts, sincers, timits, humits i fins i tot de cridaners.

En una caixeta de la tauleta de nit en vaig trobar un de dormit, un *mai fet*, un de robat i un sense estrenar, velles relíquies de família..

N'hi han de teus, d'ella, de vosaltres en tinc de seus i molts de ells..

Us els aconsello els petons, son econòmics, no caduca'n i ajuden a sentir-se be.

Petons per tots!!

27 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

Y LOS BESOS??


Yo, los guardo en el botiquín, por si alguna vez hay una emergencia,

En la cocina, para arreglar los platos, espesar la sopa y decorar los pasteles, además ayudan a hacer la digestión
Siempre tengo alguno a mano en el congelador, por si me ataca la migraña (puesto en la frente con mimo, son un alivio instantáneo)

En la caja de los hilos, por si hay que hacer un zurcido a algún sueño
Tengo de apasionados en el mueble bar y de dulces con las gominolas

Siempre llevo uno en el bolsillo de dentro del abrigo, por temor a un ataque de melancolía; dice que puesto bajo la lengua actúa rápidamente.

Me gustan los que me saltan al cuello, los que me suben por la espalda, y los que no me dejan respirar.
Y si me siento sola .. me gusta poner un detrás de la oreja y sentirlo susurrar.

Los tengo tiernos, fuertes, sinceros, tímidos, húmedos e incluso de chillones.

En una cajita de la mesita de noche encontré uno dormido, uno * nunca dado *, uno de robado y uno sin estrenar, viejas reliquias de familia ..

Los hay tuyos, de ella, de vosotros tengo de suyos y muchos de ellos ..

Os aconsejo los besos, son económicos, no caducan y ayudan a sentirse bien.

Besos para todos!

Clidice ha dit...

sempre cal dur-ne de recanvi, gràcies me'n quedo un! :)

Filadora ha dit...

Jo sempre els porto a les butxaques dels pantalons, ben a propet per fotre'ls-hi ma al primer indici de necessitat.

Carme Rosanas ha dit...

Que bonic! Un escrit preciós! Jo també me'n quedo un!
M'agrada molt com els has descrit i les funcions que fa cada mena de petó, metafòric però tan literal! tot a la vegada!

Bon dia guapíssima!

Marta ha dit...

Sargantaneta
que maco!!!!.
Jo que sempre vaig repertint "petonets a mils", haig de dir que no soc molt petonera.....li he perdut inclus el gust al petons.
Pero es una de las cosas que espero recuperar aviat.
Tu ves fen calaix, guarda'ls, al menys alguns, sempre va be tenir-ne amb estoc.

Molts.....pero molts de petonets, per tu.

Garbí24 ha dit...

Petons sempre bons..... si són sincers. Ens podem permetre el luxe de malgastar sense quedar en ruïna.

Pakiba ha dit...

Sargantana, guardals bé que van escasos.

fanal blau ha dit...

Quins tresors que tens!

Jo també en vull, en tinc i en dono com si fossin joies precioses.
Sempre va bé tenir-los per tot arreu.
Ben bé que fan!

Un petó que et faig i et dono!

Pere ha dit...

Jo cada dia sóc més petoner ... coses de l'edat.

Bona tarda Sargantana.

Unknown ha dit...

Ai, sí, besades, bona cosa, quasi tant com les abraçades, que són la millor. Dues per a tu. I me'n puc quedar una?

Ariadna ha dit...

Què tendre! Què dolç!
Fer petons és allò que no hem de deixar mai de donar. Quants més en donis, més en rebras.
Ptns

Joan Rodó i Galiana ha dit...

no hi ha res com el primer petó, us enrecordeu?

Audrey ha dit...

Quanta dolçor!, els petons són un regal, un plaer rebra'ls i donar-los...

Ptonets,

Ildefonso Robledo ha dit...

Amiga, acerca la cara, que te daré un par de petons...

Virtuales, si, pero petons a fin de cuentas...

sargantana ha dit...

clidice
els que vulguis bonica...
ni ha per donar i per vendre..ja ho veus

filadora
ben fet!! un exemple a seguir

carme
ufff.gracies nina
ja pots agafar tranquila. muaaaa!!

marta
que li has perdut el gust??
no pot esser
ja estas assajant ara mateix..
un peto i una abraçada.

garbi
no se com t'ho fas, pero sempre tens el comentari just
aixo, es mereix un petó

pakiba
i ara!!
si s'acaben ens el farem nosaltres..no??
n'hi ha una mina..tranquila

fanal blau
gracies fanalet
i jo t'en faig un altre
bona nit bonica

pere
ja ho sé senyor pere
de fet...ahir m'en va fer 6
jajaj i em va inspirar aquets post

ja ho veu..petons i mes petons
bona nit, amic meu

vida
les que vulguis maca
i tens rao amb lo de les abraçades
son de lo millor!!
una pa ti!!

ariadna
dons si...aquesta es la ideia
escampar la pandemia petonera
jajajajja

joan rodo
que si ens en recordem??
ummmmmmmm
dolça i suament en el record
un bes

audrey
benvinguda petonera!!
veig que a tu tambe t'agraden eh?...jajaj
mua i mua

antiqva
jajajaj
amigo mio...que bien te queda el acento catalan...pareces de aqui

eso petons...tienen todos los colores
gracias...

un petó de bona nit a cada un..
que descanseu...

Mireia ha dit...

nena! quin escrit més genial!!!M'ha encantat! M'en quedo un , eh? però a canvi te'n deixo una capseta per quan els necessitis.

sargantana ha dit...

mireia
encara surto guanyan amb el canvi...jajajja
gracies reina!

lisebe ha dit...

Hola guapa saps estic fent un kit-kat de feina i estava llegint el teu post i m'adono que un dels post que hi fet ultimament també es tracta del mateix, jajja http://elreconetdelisebe.blogspot.com/
Es el bloc que tinc sols en català.

Molt bona reflexió dels teus petons.

Una abraçada

Tempus fugit ha dit...

Et deixo un parell d'aquells que es fan amb la mirada, son fantàstics quan s'està refredat, per tal de no encomenar-lo. :)

doncs...això, dos.

Pep ha dit...

Vinc tard, com sempre, però potser encara trobaré un petó despistat.
Gràcies Sargantana per escriure coses tan..............petoneres.

zel ha dit...

Quin escrit tan bonic, sargantaneta del meu cor, que tendre, quin encomanar alegria i dolçor...com la teva! Guapa!

TORO SALVAJE ha dit...

No hi ha res millor que una bona dosi de petons.

Ho curen tot.

Petons per tú.

I. Robledo ha dit...

Sabes, amiga, estuve por aqui, trasteando un rato...

Otro par de "petons", Sargantana...

H.Lna ha dit...

M'encanta l'entrada, em sembla que tens tota la raó del món! Més per a tu!!!! =)

Mª del Carmen G. Segalés ha dit...

Els petons són el millor remei que hi ha, serveixen per a tot.
Un petonet

sargantana ha dit...

lisebe
es que el tema s'ho porta..jajajaj
bonic el blog..no el coneixia.
b7s

de cenizas
ummm..petons amb la mirada!!
digne de un svokdo...

pep
tard? aixo mai....que no saps que als blogs no pasa el temps??
sempre pots tornar al ahir o al primer dia...
petons per tu tambe

zel
petons i abraçades per tu i els teus nina ;-)

toro
si senyor..tens tota la rao
gracies xavi

antiqva
pues mira....creo que besos egiptocordobeses no tenia ninguno
jajajajajajja
gracias

ln'=)
dons...pa la saca!!
gracies reina i benvinguda de nou
muak

m.carmen g. senales
dons si compartim-los
muak..muak..muakkk

wanderlust ha dit...

Hola rei dels petons petonaires,

M'agrada molt això que fas, oferint coses bones només pot sortir una altra cosa bona.... tant de bo la gent fòssim més "oferidors".
Te'n dono un i en prenc un de teu.