dijous, 16 de desembre de 2010

EN UN PETIT PORT



El mar d'hivern, quand bufa tramuntana
entre i colpeja amb força els pantalans.
Abandonat per barques i velers,
el port està envoltat pel tro de les onades.
Veient el mar entrant per la bocana,
fuetejant aquets amarradors,
sento la calma que els desastres,
quand ja han passat, ens deixen.
Feliç perquè la meva vida avui
és un petit i inutil port d'hivern,
m'alço el coll de l'abric, enfonso els punys
a les butxaques, ploro d'alegria
i el vent de cara em va assecant les llàgrimes.
Misteriosament feliç
Joan Margarit

14 comentaris:

sargantana ha dit...

version en castellano

EN UN PEQUEÑO PUERTO

El mar de invierno, quando sopla tramontana
entra y golpea con fuerza los pantalanes.
Abandonado por barcas y veleros,
el puerto está rodeado por el trono de las olas.
Viendo el mar entrando por la bocana,
azotando estos amarres,
siento la calma que los desastres,
quand ya han pasado, nos dejan.
Feliz porque mi vida hoy
es un pequeño e inútil puerto de invierno,
me alzo el cuello del abrigo, hundo los puños
en los bolsillos, lloro de alegría
y el viento de cara me va secando las lágrimas.

Misteriosamente feliz
Joan Margarit

garbi24 ha dit...

Molt tocats per la tramontana.......
això vol dir que som molt vius

Marta ha dit...

Sargantaneta
com diu el Joan(Garbi, ostres aixo va de vents....), estem vius i bè, amb ganas de que la tramontana ens renti la cara i ens tregui la son.
Feliz de que despres de la tempesta, ens arribi la calma.

petonets, sempre

Pais secret ha dit...

Rellegint Margarit vaig pensar...un dia d´aquests, quan faci tramuntana faré un post amb aquest poema, és exactament la sensació que tinc passejant prop el port.Només amb una diferència, no sento encara que el meu petit port sigui inútil.
L´has clavat Sargantana.

Un petó portat pel vent.

Pakiba ha dit...

Sargantana, cuantas vegades la tramontana ens fa plorar i ens seca les llagrimes,perque tots estems tocas una mica per ella.

Bon Nadal i una forta abraçada.

Pere ha dit...

Aquest Passeig de Roses sé que t'agrada molt.
I ja saps que al mar neix la vida ...

Bona tarda Angels.

ANTIQVA PHOTOBLOG ha dit...

Amiga, bendito sea que te animastes a traducir los poemas...

Recibe un fuerte y agradecido abrazo

Deric ha dit...

m'agrada el mar d'hivern, la tramuntana no gaire... és freda

Mireia ha dit...

Quines ganes de seure i posar el peus a la sorra, tot el vent i el fred

✿|| Noemí ||✿ ha dit...

Mooolt maco!!! M´agrada vuere el port des de lluny...

Ricardo Miñana ha dit...

En estas fiestas tan entrañables,
en las que vivimos la ilusión y
recordamos a los que ya no están,
con mis mejores deseos de felicidad
deseo pases una feliz Navidad,
junto a tus familiares y amigos.

¡¡FELIZ NAVIDAD!!

Un abrazo.

Audrey ha dit...

Preciós!, ja sento la remor del mar, la salabró del mar, és vida! i el vent sempre escampa els núvols...

Angeles ha dit...

Muchos besos y mis mejores deseos sargantana, para ti y para todos aquellos a los que amas.

Petons

zel ha dit...

Vaja,Sargantaneta del meu cor...jo ahir també vaig haver d'escriure sobre el vent, però no pas així de bonic... això que el vent em mata, fa una setmana que tinc migranya.

No sé si goso o no, però tinc ganes de trucar-te...el que passa és que no sé si és oportú...

Ja saps que et tinc al cap, gairebé cada dia, i que et desitjo el millor d'allò més bo.

Un petonàs!