El mar d'hivern, quand bufa tramuntana
entre i colpeja amb força els pantalans.
Abandonat per barques i velers,
el port està envoltat pel tro de les onades.
Veient el mar entrant per la bocana,
fuetejant aquets amarradors,
sento la calma que els desastres,
quand ja han passat, ens deixen.
Feliç perquè la meva vida avui
és un petit i inutil port d'hivern,
m'alço el coll de l'abric, enfonso els punys
a les butxaques, ploro d'alegria
i el vent de cara em va assecant les llàgrimes.
Misteriosament feliç
Joan Margarit
14 comentaris:
version en castellano
EN UN PEQUEÑO PUERTO
El mar de invierno, quando sopla tramontana
entra y golpea con fuerza los pantalanes.
Abandonado por barcas y veleros,
el puerto está rodeado por el trono de las olas.
Viendo el mar entrando por la bocana,
azotando estos amarres,
siento la calma que los desastres,
quand ya han pasado, nos dejan.
Feliz porque mi vida hoy
es un pequeño e inútil puerto de invierno,
me alzo el cuello del abrigo, hundo los puños
en los bolsillos, lloro de alegría
y el viento de cara me va secando las lágrimas.
Misteriosamente feliz
Joan Margarit
Molt tocats per la tramontana.......
això vol dir que som molt vius
Sargantaneta
com diu el Joan(Garbi, ostres aixo va de vents....), estem vius i bè, amb ganas de que la tramontana ens renti la cara i ens tregui la son.
Feliz de que despres de la tempesta, ens arribi la calma.
petonets, sempre
Rellegint Margarit vaig pensar...un dia d´aquests, quan faci tramuntana faré un post amb aquest poema, és exactament la sensació que tinc passejant prop el port.Només amb una diferència, no sento encara que el meu petit port sigui inútil.
L´has clavat Sargantana.
Un petó portat pel vent.
Sargantana, cuantas vegades la tramontana ens fa plorar i ens seca les llagrimes,perque tots estems tocas una mica per ella.
Bon Nadal i una forta abraçada.
Aquest Passeig de Roses sé que t'agrada molt.
I ja saps que al mar neix la vida ...
Bona tarda Angels.
Amiga, bendito sea que te animastes a traducir los poemas...
Recibe un fuerte y agradecido abrazo
m'agrada el mar d'hivern, la tramuntana no gaire... és freda
Quines ganes de seure i posar el peus a la sorra, tot el vent i el fred
Mooolt maco!!! M´agrada vuere el port des de lluny...
En estas fiestas tan entrañables,
en las que vivimos la ilusión y
recordamos a los que ya no están,
con mis mejores deseos de felicidad
deseo pases una feliz Navidad,
junto a tus familiares y amigos.
¡¡FELIZ NAVIDAD!!
Un abrazo.
Preciós!, ja sento la remor del mar, la salabró del mar, és vida! i el vent sempre escampa els núvols...
Muchos besos y mis mejores deseos sargantana, para ti y para todos aquellos a los que amas.
Petons
Vaja,Sargantaneta del meu cor...jo ahir també vaig haver d'escriure sobre el vent, però no pas així de bonic... això que el vent em mata, fa una setmana que tinc migranya.
No sé si goso o no, però tinc ganes de trucar-te...el que passa és que no sé si és oportú...
Ja saps que et tinc al cap, gairebé cada dia, i que et desitjo el millor d'allò més bo.
Un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada