NO ES EL NOSTRE PAISATGE HABITUAL....
NI UNA ESCENA DE LA PELICULA *PSICOSIS*...
NO ES LA DECORACIO NADALENCA DE CASA NOSTRA....
NI AIXO UN SOPAR DEL BULLI....
TAMPOC ES EL CROUPIER DEL CASINO DE PERALADA...
NI LES RESTES DEL ULTIM *BOTELLON*...
PERO S'ENS HA OFERT UNA BONA....
a poc a poc..pero ja soc aqui de nou!
tinc feina si vull posar-me al dia!!
20 comentaris:
version en castellano
NAVIDAD ATIPICA
No es nuestro paisage habitual...
Ni una escena de la pelicula psicosis...
No es la decoracion de navida de mi casa...
ni una cena del bulli...
tampoco es el coupier del casino de peralada...
ni los restos del ultimo botellon...
Pero se nos ha ofrecido una buena...salida
Lentamente, pero ya estoy aqui de nuevo, y tengo mucho trabajo atrasado si quiero ponerme al dia!!
Estimada sargantaneta!!!! m'alegro molt de que ja estiguis sana i fora d'aquest lloc, al febrer me'n vaig jo ja tinc reserva.. però mentres arriba hem de ser molt i molt feliços
Si no em passo abans que passis una bona entrada d'any nou!!
Molts petons i una abraçada ben forta preciosa
Poc a poc i bona lletra. Estic molt contenta de veure't per aquí i que hagis pogut sortir d'aquest lloc atípic per passar el nadal.
Una abraçada ben forta i que l'any 2011 et porti les millors coses i les que més necessitis.
Amiga, recibe un abrazo muy, muy, muy, fuerte...
De verdad... Espero que estés bien...
Contenta de veure't animada :)
Em fa molt feliç que hagis deixat aquest "hotel" seguint el cartell i que ja estiguis a casa.
Un petó i Bon Any Angels.
ara toca tirar endavant.....ànims i a expremer el 2011.
Content de veure lletres teves
Ostres! Doncs m'alegro moltíssim que ja no hi siguis :-))
Que el 2011 t'arribi ple de coses bones i a un lloc més típic :-)
que bé!
no t'he seguit gaire de prop però, eres d'alguna manera, en la meva ment, en els impulsos elèctrics que generem...
confiava que t'hagessin arribat...
en aquesta via, a l'esquerra, hi ha esperança...
una abraçada!
(m'has fet somriure... que potser si, ella em veu a mi... penso que els humans, els sers vius estem connectats, és molt senzill, només cal estar atent per comunicar-se, i sovint amb les mirades...)
La meva sargantana..
nomes una abraçada toveta, la forta me la reservo per quand tinguis mes forças.
Mil-lers de petons
Uffff sols veure les fotos..., quins mals records!. Espero que et recuperis ben aviat i aquestes quatre pareds ben llluny!.
Una abraçada,
Que t'acabis de recuperar del tot; et llegiré amb fruïció!
Una abraçada.
jajajajaja....veig que has tornat amb molt bon humor,això és bo.
...i la manera d´explicar les teves "vacançes" Sensacional !!!
Bentornada,dolça sargantana !!!
Ben tornada Sargantana. En aquest mateix hotel hi he passat unes quantes nits i dies i sé el que se sent quan travesses aquella porta i enfiles cap al nord amb un sospir i unes ganes terribles d´arribar a casa.
Me n´alegro molt que siguis aquí altra vegada, en els nostres pensaments no hi has deixat d´esser-hi.
Molt petons guaridors.
Que la ilusión y la esperanza sigan llamando a la puerta en el nuevo año que llega,
y que se cumplan tus deseos.
¡¡¡Feliz año 2011!!!
Hola amiga no saps lo contenta que estic de tenirta un altre vegada entre nosaltes i que poc a poc trobis la ansiada surtida.
Desitjo de tot cor que el any que comença et porti tota la salud i felicitat que et mereixas.
Un petonas ben fort i cuidat.
Benvinguda Sargantana. Y como dice Llac….
Jo hi sóc si tu vols ser-hi,
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.
Besos, (Ojala fueran curativos ) pero en todo caso, son de corazón igual que los abrazos
lisebe
petons per tu bonica...i mentres hi haguin llocs on posarnos a punt un altre cop...no ens queixem!
bon any!
carme
es un plaer tenir ganes d'esser aqui de nou i tenir-vos aprop
una gran abraçada
antiqva
ummm...esos tan fuertes son los mejores...gracias camarada, los añoraba
clidice
aixo s'intenta maca...moltes gracies
pere
moltes gracies senyor pere
ja tenia ganes de tornar a esser jo.
aviam si trovo el cami
molts petons!!
garbi
i jo de llegir-vos de nou
una abraçada company
assumpta
dons mira...de moment tot es una incognita, pero la vida ja ho te aixo...
uns petons ben grans i sentits i el meu agraiment
joan
dons si noi...de vegades una mirada o una paraula diuen molt
nomes cal mirar als ulls o sapiguer interpretar
una abraçada i molts petons...
cuida't amic
marta
jajajaj toveta diu...jajajajja
que soc una xicarrona del norte..recordes??
les vull totes..les toves, les fortes, les intenses...totesssss!!
muak!!
audrey
dons si...pero sort d'elles tambe
una abraçada per tu, maca
wanderlust
en aixo estem..pero amb calma
es un plaer tenir-vos aqui
petons
joan rodo
si...hem de mirar que l'ultim que perdem sigui la rialla
tinc ganes de parlar amb tu...
fins llavors..petons
pais secret
veus com tinc rao quand dic que sou la millor terapia???
us estimo....
ricardo miñana
gracias ricardo...este año tengo un saco lleno de deseos...jajajajja
unos besos
pakiba
ostres...que bons tots aquets petons i abraçades
moltes gracies
em feu sentir be
;-))
angeles
carai nina
l'entonat mil cops, pero mai m'habia semblat tant maca com ara
ets un sol
gracies.
Ben tornada a casa, tot i que el perfil de la catedral és una bona vista millor que la puguis veure des de la muralla i no des del allí.
Ara només cal recuperar-se del tot i prendre forces.
Una abraçada ben gran i que el nou any et porti molta alegria i il·lusió i un carregament de salut!
La foto és excel lent i el poema molt bonic, és un espectacle el mar a l'hivern. Gràcies per deixar-me que et descobreixi.
Publica un comentari a l'entrada