dilluns, 31 de gener del 2011

COM UN ÀNGEL...

Entre pins i suredes, la bruma fa camí..


El sol i els núvols, juguen a amagar amb el Montgrí...


...i amb el llac

...i amb mi, que sentada al meu nuvol,
em deixo seduir per la meva terra i per el meu cel...

I em sento com un àngel.

19 comentaris:

Unknown ha dit...

Les sensacions en els cims de les muntanyes solen ser extraordinàries...

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
òscar ha dit...

I a mi, que veient les fotos, no m'estranya gens ni mica aquest estat angelical.

PS ha dit...

Deixa-m´ho endevinar....la Mare de Déu del Mont?
Si està com els àngels, dalt d´un nuvol ;-)
Devies anar ben abrigada, espero!

Pakiba ha dit...

Abrigadeta,ben abrigadeta per sentir totes les sensacions que la natura ens dona.

Petonets guapa.

Garbí24 ha dit...

manca un xic de tramontana per esvair les nostres boires....

romanidemata ha dit...

una narració d'altura :)

m'agraden les fotografies i el comentari al peu,és una narració com he dit d'altura

bona tarda, bones fotos...
i salut!

sargantana ha dit...

version en castellano

COMO UN ANGEL


Entre pinos y alcornocales (¿?), la bruma hace camino ..

El sol y las nubes, juegan al escondite con el Montgrí ...

... y con el lago

... y conmigo, que sentada en mi nube, me dejo seducir por mi tierra y por mi cielo ...

... Y me siento como un ángel.

Carme Rosanas ha dit...

Núvols i boires que ens han portat dins al Canigó, acompanyats d'un àngel-sargantana.

Un petó, preciosa!

Carme Rosanas ha dit...

Volia dir fins... i no dins

Clidice ha dit...

Només em resta envejar-te :)

Pere ha dit...

"Oh Mare de Déu del Mont
Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d'una muntanya?
És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l'alba
o per abastar un estel...?"

J. Verdaguer

Bona nit Angels.
(Tu ets l'Angelet de qui parlava el poeta)

Deric ha dit...

una estona d'aquestes, però, també pujaré a dalt del Montgrí...

Anònim ha dit...

Que fotos mes boniques, quin paisatje mes precios. Un bes

I. Robledo ha dit...

Amiga, dicen que Dios vive en las montañas... Seguro que me entiendes...

Sabes, el otro dia, ante unos amigos que hablaban mal de Cataluña, yo presumí de que tenía una queridisima amiga allí... Ojala fuese capaz uno de leer algun poema en catalan, les dije...

Hablaban de eso de los traductores en el Congreso, que a mi -por otro lado- me parece un disparate inmenso...

Pero en fin, volvamos a lo importante, que dicen que Dios vive en las montañas y que uno presume de tener una muy querida amiga catalana...

Un abrazo, Sargantana

sargantana ha dit...

vida
si...va esser ben especial
una abraçada

oscar
i no son fidels a la realitat, oscar!

pais secret
dons no bonica..i no creguis que no ho he pagat...jajajajja
aaaa...xissss!!!!

pakiba
la fredo ales galtes, resultava estimulant ;-))

garbi
jajajja les teves paraules s'han fet realitat noi..
aavui bufa que s'ens emporta

joan
les teves paraules, m'afeleguen
gracies maco
un petonet

carme
dons no se que te el canigo...es el meu nord!!

clidice
no cal...per aixo ho compartim!!
una abraçada

pere
ostres senyor pere, no se que dir
potser nomes...gracies

deric
jo ara com que se que no puc..pujaria a tot arreu
m'hi apunto!!

lansbury
es el que te casa nostra
cada raco es un tresor
besets reina

antiqva
tambien a mi me gusta alardear de nuestra amistat y de todo lo que compartimos..jajajja
i si quieres nos podemos ir juntos a clases de catalan...que tambien me vendrian bien,,,
unos abrazos, caballero

Tempus fugit ha dit...

Nooooo.... no et sents: ¡ETS!

petons

qui sap si... ha dit...

Em deixes amiga
imatges de boira
on neixen somriures
amb vestits de somnis.
Closos els ulls
sento el so d’un brisa
que anhela ser tramuntana
i el tacte em pinta
escorça trencada
surant en la boirina
la pell de l’alzina
que de gran serà
alzina surera.
I a mi,
em deixes amiga
mirant com seus
en els núvols
dansant pel cel,
enamorada
d’una terra la teva,
que sedueix els viatgers,
prenyats de sentiments,
jo amiga
et veig des de terra
com l’àngel que ets.

Anònim ha dit...

Ai com la sentin els de Banyoles a dir "el llac", a mi de poc que no m'envien la cavalleria a sobre!