El sol i els núvols, juguen a amagar amb el Montgrí...
...i amb el llac
...i amb mi, que sentada al meu nuvol,
...i amb el llac ...i amb mi, que sentada al meu nuvol, em deixo seduir per la meva terra i per el meu cel...
I em sento com un àngel.
I em sento com un àngel.
19 comentaris:
Les sensacions en els cims de les muntanyes solen ser extraordinàries...
I a mi, que veient les fotos, no m'estranya gens ni mica aquest estat angelical.
Deixa-m´ho endevinar....la Mare de Déu del Mont?
Si està com els àngels, dalt d´un nuvol ;-)
Devies anar ben abrigada, espero!
Abrigadeta,ben abrigadeta per sentir totes les sensacions que la natura ens dona.
Petonets guapa.
manca un xic de tramontana per esvair les nostres boires....
una narració d'altura :)
m'agraden les fotografies i el comentari al peu,és una narració com he dit d'altura
bona tarda, bones fotos...
i salut!
version en castellano
COMO UN ANGEL
Entre pinos y alcornocales (¿?), la bruma hace camino ..
El sol y las nubes, juegan al escondite con el Montgrí ...
... y con el lago
... y conmigo, que sentada en mi nube, me dejo seducir por mi tierra y por mi cielo ...
... Y me siento como un ángel.
Núvols i boires que ens han portat dins al Canigó, acompanyats d'un àngel-sargantana.
Un petó, preciosa!
Volia dir fins... i no dins
Només em resta envejar-te :)
"Oh Mare de Déu del Mont
Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d'una muntanya?
És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l'alba
o per abastar un estel...?"
J. Verdaguer
Bona nit Angels.
(Tu ets l'Angelet de qui parlava el poeta)
una estona d'aquestes, però, també pujaré a dalt del Montgrí...
Que fotos mes boniques, quin paisatje mes precios. Un bes
Amiga, dicen que Dios vive en las montañas... Seguro que me entiendes...
Sabes, el otro dia, ante unos amigos que hablaban mal de Cataluña, yo presumí de que tenía una queridisima amiga allí... Ojala fuese capaz uno de leer algun poema en catalan, les dije...
Hablaban de eso de los traductores en el Congreso, que a mi -por otro lado- me parece un disparate inmenso...
Pero en fin, volvamos a lo importante, que dicen que Dios vive en las montañas y que uno presume de tener una muy querida amiga catalana...
Un abrazo, Sargantana
vida
si...va esser ben especial
una abraçada
oscar
i no son fidels a la realitat, oscar!
pais secret
dons no bonica..i no creguis que no ho he pagat...jajajajja
aaaa...xissss!!!!
pakiba
la fredo ales galtes, resultava estimulant ;-))
garbi
jajajja les teves paraules s'han fet realitat noi..
aavui bufa que s'ens emporta
joan
les teves paraules, m'afeleguen
gracies maco
un petonet
carme
dons no se que te el canigo...es el meu nord!!
clidice
no cal...per aixo ho compartim!!
una abraçada
pere
ostres senyor pere, no se que dir
potser nomes...gracies
deric
jo ara com que se que no puc..pujaria a tot arreu
m'hi apunto!!
lansbury
es el que te casa nostra
cada raco es un tresor
besets reina
antiqva
tambien a mi me gusta alardear de nuestra amistat y de todo lo que compartimos..jajajja
i si quieres nos podemos ir juntos a clases de catalan...que tambien me vendrian bien,,,
unos abrazos, caballero
Nooooo.... no et sents: ¡ETS!
petons
Em deixes amiga
imatges de boira
on neixen somriures
amb vestits de somnis.
Closos els ulls
sento el so d’un brisa
que anhela ser tramuntana
i el tacte em pinta
escorça trencada
surant en la boirina
la pell de l’alzina
que de gran serà
alzina surera.
I a mi,
em deixes amiga
mirant com seus
en els núvols
dansant pel cel,
enamorada
d’una terra la teva,
que sedueix els viatgers,
prenyats de sentiments,
jo amiga
et veig des de terra
com l’àngel que ets.
Ai com la sentin els de Banyoles a dir "el llac", a mi de poc que no m'envien la cavalleria a sobre!
Publica un comentari a l'entrada